I la vida va passant.....

Va passar nadal i no vam escriure res al bloc. Va passar cap d'any, i tampoc. Altres coses han anat passant, com viatges que hem fet, o declaracions d'algun que altre polític que no ens han fet cap gràcia, o la llei d'educació, o el gran macro-parc d'atraccions que volen projectar als Monegros, .... però tampoc vam escriure res.

I no és que no haguem tingut temps, o que haguem passat del bloc, o que ens importi poc el que passa al nostre voltant.... En realitat, estavem esperant per publicar la gran noticia:

La fi de la vida d'estudiant de ma germana, i l'inici d'una nova vida, fora de la Universitat: Nena, ara comença la vida de debò.

Des d'aquí la volem felicitar, i desitjar-li una vida laboral rica, plena d'allò que ella sempre ha volgut. Un dia, segur, canviaràs el món, ja ho veuràs. Però s'ha de tenir paciència.


A partir d'ara actualitzarem més sovint, que l'Àn té preparada una entrada boníssima sobre el "loro molón", regal de reis del seu nebot petit. Oi que si, Àn???

Enhorabona Roser!!!!!

La setmana de les bones pràctiques de Flix.

Després d'un capdesetmana fugaç per la ciutat Alemanya de Frankfurt, disfrutant d'un fred polar (segur que no n'hi va haver per tant, però és que vaig passar molta fred!!), i els contrastos d'una ciutat cosmopolita i dignament europea amb un centre econòmic i financer líder dels Països europeus, aquesta setmana he assistit a un parell de Congressos íntimament implicats en la meva tasca a l'Ajuntament de Flix.

Dijous 22, vaig assistir com a ponent al Congrés Acció III emmarcada dins el projecte Equal Igualdader referent a Polítiques d'Igualtat a la Universitat Jaume I de Castelló, . Aquest projecte, liderat per la Universitat de Castelló i cofinançat pels Fons Socials Europeus, té com a objectiu prioritari acabar en les desigualtats de gènere en zones rurals, i preten crear una xarxa de polítques d'igualtat per tal d'acabar amb les desigualtats socials, econòmiques i culturals existents entre gèneres.

Vaig tenir l'honor de ser convidada a realitzar una petita exposició sobre el Pla Local d'Igualtat de Flix, escollida com a millor bona pràctica de la província de Tarragona per la Universitat Rovira i Virgili, entitat adherida al projecte des de 2003.

(L'An també hi era, per motius professionals, però misteriosament no vam coincidir en el temps. Una mica culpa de la renfe i una mica culpa de les nostres agendes, de vegades un pèl massa apretades. Ojalà t'hi haguéssis pogut quedar!!)

A la tarda, a Tarragona, va iniciar-se la trobada anual de tècnics/tècniques i regidors/regidores de joventut de Catalunya organitzada per l'Agència Catalana de la Joventut i la Secretaria de Joventut. Tes dies en què hem pogut assisitir a multitud de conferències interessants com les de Carles Simó (Universitat de València), Lluís Sáez i el filòsof Josep Maria Terricabras , a més de taules d'experiències en l'àmbit cultural, la justícia juvenil, la prevenció de violències, l'autoempresa, la salut jove i unes ponències de la Secretària d'Habitatge, Carme Trilla, i una experiència alemanya en polítiques d'habitatge.

Dins l'àmbit d'autoempresa, Flix hi ha tornat a jugar un paper important. La Secretaria de Joventut va escollir el Centre d'Empreses de la Ribera, ubicat a Flix, per tal d'exposar els seus continguts i serveis adreçats a joves, durant la realització de la taula rodona d'experiències de l'eix de treball. Així, l'Albert Mani, tècnic de joventut de l'Ajuntament de Flix, va realitzar una exposició clara i consisa sobre el Centre, explicant-ne les característiques i la metodologia de treball a seguir. Apuntar que va acabar l'exposició amb una magnífica foto del Castell de Flix, que va fer esclatar algunes rialles entre el públic assistent.

Una setmana distreta, plena d'activitats, que m'ha fet més conscient que les espectatives creades en ambdós projectes presentats cal que es solidifiquin en projecte concrets i reals durant els propers mesos, i que cal continuar treballant en la mateixa línia, línia que comença a visualitzar els seus resultats.

Feta pols, us ho asseguro, estic molt satisfeta de la setmaneta viscuda.

El transport públic a les Terres de l'Ebre

Se m'ha passat pel cap comptar el temps i diners que em costaria anar a treballar cada dia en transport públic.
El meu trajecte és Flix-Tortosa-Flix. Entro a treballar a les 8h del matí, i en surto a les 17:30h.

El meu periple diari seria:

En autobús:
. Impossible, el primer autobús que surt de Flix ho fa a les 12:30h del migdia.

En tren:
.03:57h. Tren Flix-Tarragona. 12,5 €
.05:05h. Arribada a Tarragona.
.07:07h.Tren Tarragona-Tortosa. 4,25 €
.08:07h. Arribada a Tortosa.
.08:30h.Arribada a la feina després de 20 minuts a peu.


Total, 16,25 €, més de 4h i mitja de viatge i, evidentment, mitja hora tard.


Per tornar cap a casa:

Autobús: Impossible. L'últim autobús surt de Tortosa a les 17h.

Tren:

.18:32h. Tren Tortosa-Tarragona. 3, 72 €
.19:11h. Arribada a Tarragona.
.21:39h. Tren Tarragona-Flix. 5,60 €
.23:08h. Arribada a Flix.

Trec algunes conclusions o ja està tot dit??

Com m'agradaria poder dir que el trasnport públic del meu territori pateix retrasos!!!

El dia 1 de desembre no aniré a la manifestació de Barcelona convocada per la plataforma "Pel dret a decidir", i destinada a reclamar els drets dels barcelonins a un transport públic de qualitat.
Prefereixo assistir a l'assemblea que han convocat les plataformes en defensa del territori ebrenc a Tortosa, destinada a reclamar els meus drets com a part de Catalunya.

M'enteneu, no?

Èric i l'Exèrcit del Fènix

Avui he anat a veure l'obra de teatre "Èric i l'Exèrcit del Fènix" , que s'ha interpretat a Móra d'Ebre en motiu dels actes del Correllengua 07.
Esperava veure una obra entretinguda, amable i compromesa, però m'he trobat una obra entretinguda, amable, compromesa, dramàtica, real, simbòlica i especial.

He plorat i rigut al mateix temps que els actors i el propi Èric m'arrossegaven en el seu drama i em contagiaven el sentiment d'impotència que envolta tota l'obra. Ràbia i marginació per uns fets surrealistes que semblen més trets d'una obra de ficció que de la propia realitat.

Realitat que, d'altra banda, es nota en veure un teatre a mitja entrada, un espectacle amb poca difusió i una història valorada i explicada només a alguns mitjans catalans.

Perquè aquests fets ocorreguts a casa nostra no fa tant temps, cal que formin part ja de la nostra història com a país. Cremar banderes i cares del rei, i voler que s'etiqueti en català és només conseqüència directa d'un sistema que no és el nostre i d'una persecució espanyolista sense sentit.

Algun dia, potser, tots aquells somnis que té l'Èric sobre una Catalunya lliure es faran realitat.

Mentrestant, nosaltres continuarem lluitant.....

An!!!! ha arribat el dia!!!!

Avui, després de 30 anys fent aquest dia més especial, et desitjo, de tot cor:

Que tot allò que somies es faci realitat
Que tot allò pel que parles, passi si tu vols
Que les coses més importants siguin les que realment vols
I que tinguis només aquelles que necessites
I que les que no tinguis, sigui perquè no les vols

I si, avui fas 30 anys, i tens la sort d'estar envoltada d'un munt d'amics que ho volen celebrar amb tu, amb qui compartir mils històries divertides, i amb qui parlar quan les coses es compliquen.

Perquè amb només 30 anys has aconseguit ser una persona madura, inquieta i amb clares idees i objectius molt ferms. Perquè amb només 30 anys has demostrat a tothom qui t'envolta i a qui no t'envolta, que ets única i especial!!!

Moltes felicitats guapa i a complir-ne molts més!!!!!

Lo tema dels temes, a n'este bloc i al món sencer

Bé, a “petició popular” escric estes quatre ratlles perquè no sigue dit...

He de dir que últimament estic, com dirien al meu poble, “atontada de les barrinades”... Per cert, des d’esta plataforma demano explícitament als meus amics que dixen de foter-se’n de mi perquè ja és prou gros haver de gestionar esta “atontamenta” en mi mateixa... En estos moments necessito el vostre suport COMPANYS!!! Je, je, je...

Però bé, dixant això de banda, vaig a tocar lo meu tema preferit i que està en l’eix central de la meua existència des de fa aproximadament un any. Sí, heu pensat correctament: ARRIBEN LOS MEUS TRENTA!!!!!

(Tiroriro tiroriroriro tiroriroriro!!!!! (això representa que és la música que posen al circ quan fan allò de córrer tot lo rato per la pista).... Si, ja ho sé, és un efecte sonor mega- cutre....)

Bé! A lo que anaven, arriben los meus trenta, “jo Jenny tia, y encima sin secador”.

I he de dir que, abans de complir-los, ja he patit la crisi i ja he elaborat lo dol de perdre els vint i tants. Per tant, abans de complir-los ja tinc la faena feta!!!! Je, je, je,.... Així que ara em toca gaudir-ne a tope!!

Per tant, la gaudiment començarà lo dia 12 d’octubre, data en la què celebraré lo meu cumple a la parcela en tots los meus amiguets i tota aquella persona que es vulgue apuntar, sempre i quan arribe en so de pau. Hi haurà fanta de llima i de taronja i bocadillos de nocilla... En realitat jo faig los 30 lo dia 7, però este dia estic a la boda de mon germà, xiquets, se m’acumula la faena...

I la veritat és que ja em sap mal ja celebrar el cumple en una data tant fatal del calendari, tant per ser el dia de la “Hispanidad” com per, a més a més, ser la Mare de Déu del Pilar, com tothom sap, la patrona dels manyos... Cal ressaltar en este punt que, tot i declarar-me manyofòbica, esta data fatal me persegueix. Resulta que he viscut tota la vida justament al Carrer Dotze d’Octubre, que té collons la cosa, i vaig i, quan me canvio de pis, me’n vaig al C/ del Pilar.... No sé, potser és una senyal d’algo... Que em sé jo???

De moment, només sé que ho celebrarem lo dia 12 passant de la Hispanidad i dels manyos, que a mi lo dia no me l’amarga ningú i, a tots i totes que ho vulgueu i pogueu compartir en mi esta celebració, dir-vos que vos estimo a tope i que estic super contenta de tenir-vos al costat!!!!

Mos veiem a la parcela!!!!